La rehabilitació

Em van operar el 30 de març, això significa que era a finals de la fase regular per tant que hi seguia havent partits; però jo tenia una temporada a banda. Mentre elles seguien suant als entrenaments i als partits, jo ho feia entre casa meva i el centre de rehabilitació.

La rehabilitació va començar a la mateixa clínica, una màquina que fa pupa però facilita molt les coses, se'n diu Kinetek i el que fa és ajudar-te a doblegar el genoll altre vegada. Va per graus i una flexió petita se't pot fer llarga i dolorosa; això és perquè la plàstia i la cicatriu encara estan tendres. L'objectiu per sortir de la clínica era arribar als 90º; quan ho aconseguís podria marxar a casa... vaig marxar als 4 dies, però també s'ha de dir que el fisioterapeuta em va apretar perquè ho aconseguís; per tant part del mèrit és seu. A més a més em van donar permís per tornar a casa posant el peu a terra. Amb la tonteria vaig estar més d'un mes movent-me amb crosses amunt i avall, i per si fos poc havia d'anar amb una genollera ortopèdia amb la que em vaig guanyar sense massa dificultat el sobrenom de ROBOCOP.

Una serie d'exercicis per fer a casa, apretar la cama cap avall; aixecar-la (que pesava més que un mort i anar doblegant) i anar doblegant cada vegada una mica més. Mentre a rehabilitació em posaven corrents i una màquina que en deien magneto. Dia a dia la cosa anava millor, i als tres mesos em van deixar començar a trotar; això si, en línia recta i sense canvis de ritme. Això era a l'estiu, i en principi per allà l'agost havia d'estar bé per començar la pretemporada, i per temps és el que tocava 6 mesos de rehabilitació. Com a tard havia de començar al mes d'Octubre, però la cosa es va allargar fins a mitjans de Desembre. Així que vaig passar-me 9 mesos en total, tres més del que és normal. I em faltava superar el més difícil, la por.

I és que després d'estar més d'un any sense caure amb el peu dret a terra després d'un salt qualsevol ho fa.