miércoles, 18 de marzo de 2009

Canvi de rumb

Havi tornat a jugar un partit, això va ser una gran dosi de confiança i seguretat en mi; però no suficient. Em costa molt muscular i encara no tenia uns bons quàdriceps i uns bons isquios per assegurar-me que el genoll no ballés com li dongués la gana; però com duia la genollera creia que res em podia passar.
Vaig jugar un partit de lliga, també a girona, al camp de l'Akasvayu... no vaig fer un gran paper, tenia més por de la que em pensava i em quedava bloquejada a mitja jugada; tot i els ànims i les mirades de "tu pots" de les companyes el meu genoll em deia que no. Vam acabar el partit, em vaig posar gel, i cap a casa. No me'l notava més del normal ni res, així que una vegada més atribuïa la meva mala actuació a la por.

L'endemà a entrenament vaig decidir empassar-me la por d'una vegada, potser no tota, però si una mica. Vam començar l'entrenament després de mitja hora de xerrada (suposo que el partit no havia anat com el Josep esperava que anés i ens havia de fotre un toque perquè reaccionéssim); així que perquè l'escalfament fos ràpid i no perdéssim més temps va ser un exercici de contratacs a tota pista. Vaig començar a fer l'exercici com tothom, durant uns quants contraatacs no va passar res, fins que en un em va ballar el genoll i vaig sentir un mini "crec". Vaig parar-me sense acabar de fer l'entrada i vaig rebotar la pilota contra el primer que vaig trobar, alguna cosa em deia que no era un només un petit ensurt, tot i que la resta deia que segur que no seria res, que al cap de res estava a l'entreno altre vegada. Una mica de gel, de fet, fins que va acabar l'entreno. Quan vaig arribar a casa el genoll s'havia començat a inflar una mica, no de manera molt considerable, però si el suficient com per no poder-ho amagar.

L'endemà el genoll em feia mal però era suportable, així que vaig anar coixa tot el dia fins que me mare em va pillar i em va portar de pet al traumatòleg que m'havia operat. Tot i que la meva musculatura no era una gran genollera, era suficient com per amagar si el LCA estava trencat o no, així que no les tenia totes i no en va treure l'aigua clara. Va demanar-me una ressonància i per si de cas em faria una artroscòpia.
Com era d'esperar la ressonància no va sortir nítida, la ferralla que portava dins el genoll va distorsionar la imatge, així que el millor seria confirmar-ho en vivo i en directo. L'artroscòpia era poca cosa, simplement em posarien una càmara al genoll i mirarien com estava el tema, però suposava entrar a quiròfen altre vegada, cosa que molta il·lusió no fa. El resultat no era molt maco. Tenia el menisc intern tocat, la rotula amb una petita fisura i el LCA amb rotura parcial.

Això no eren bones notícies... podia seguir jugant amb el LCA mig trencat, però en qualsevol moment em podia petar del tot; o podia deixar de fer esport i muscular la cama com la d'un futbolista per així poder-me permetre fer alguna cosa de tant en tant.
Bfff... tema difícil, no em podien dir que deixés de fer esport ara que havia aconseguit tornar; a més a més, sense dir-m'ho m'estaven dient que no fes inefc; no podia ser... no tenia una segona carrera pensada per si no entrava a inefc, havia d'entrar com fos.
No vaig fer cas al metge, bueno, no li vaig fer cas a mitges. Vaig deixar l'equip, no volia tornar a viure una temporada des de la banqueta, amb una n'havia tingut prou i no volia tornar a passar pel mateix. Però vaig començar-me a entrenar per passar les proves d'inefc.

Entrenar per les proves no era el mateix que entrenar en un equip de bàsquet, tot era més segur i més previsible així que podia preveure on em fallaria el genoll i on no; i com tampoc li demanava el 100% estava segura que no se'm petaria de cop. De tant en tant anava sentint algun "minicrec" com el que havia notat a l'entrenament, però el mal passava ràpid i el genoll no s'inflava, per tant vaig anar fent fins que van arribar les proves.
Havia decidir provar-ho, total, trencat per trencat preferia passar un any en blanc un cop fos a la uni, que no pas un any en blanc fora.
Vaig superar les proves, així que vaig entrar a inefc... però a un preu força alt, acabava de sentenciar més d'una operació per venir al meu genoll.

No hay comentarios:

Publicar un comentario