jueves, 30 de abril de 2009

1ª dossis esportiva...

Fa ja 8 setmanes que em van operar; no tinc problemes ni de flexió ni d'extensió, tampoc de dolor ni inflamacions i progresso molt adecuadament. Cert que podria tenir una mica més de força a les cames, però a mi em costa molt muscular, així que poc a poc i sense pressa!

Avui a rehabilitació li he preguntat al fisio si em faria fer bici algun dia o algo, i m'ha dit que no la necessito, que tinc el moviment molt bé i que si la vull fer la puc fer, però no és necessari. Ja quan marxava se m'ha acudit preguntar-li si podia fer alguna cosa de natació i tal, així amb la calma. La resposta ha estat afirmativa, puc començar a nedar. Això si, com sempre, poc a poc, sense que em faci molt i no molta distància; crawl i esquena, ja que els altres són força dolents pel genoll.

Doncs poc a poc ja tornem a fer esport, per tant modificaré el meu horari per introduiri almenys dos dies de natació i rescataré el banyador i el casquet de bany que fa cosa d'un any que estan colgats pel calaix. =)

miércoles, 29 de abril de 2009

Primeres dossis d'esport...

Doncs si... passet a passet, anem fent i amb la tonteria ja fa 8 setmanes que em van operar. A hores d'ara ja he abandonat les crosses, camino sense cap tipus de problema, no em fa mal, no se m'infla, no se'm cansa, tinc el 100% de l'extenció i el 95% de la flexió, és a dir: perfecte!

Avui li he preguntat el fisio si em posava a la bicicleta o què, i m'ha dit que si em feia il·lusió m'hi posés, però com que el rang de moviment el tinc perfecte no cal que m'hi posi si no vull. Després també li he preguntat si podia començar a fer algo de piscina i tal, i m'ha respòs que si no em fa mal i no em molesta que si, que si que puc comença, però que com sempre sigui progressiu i suau, sense presses i poc a poc!

Així que aprofitaré aquest pont per fer-me un nou horari i començar a posar-me a l'aigua! Comencem a fer esport altre cop... ^^


La cicatriu evoluciona força bé, tinc un parell de ferides i no m'hi puc posar el mepiform, però tot i així no està quedant tant lletja com l'altre, almenys de moment... creuem els dits perquè sigui així :)

viernes, 17 de abril de 2009

me gusta conducir

Bueno... som a dia 17 d'abril, cosa que significa que ja fa 6 setmanes i mitja que em van operar. No sóc cap prodigi, és a dir, estic anant al mateix ritme que marquen els protocols, al ritme que segueix la gran majoria de la gent. Però no deixo de ser un cas una mica especial; el que m'adjudica aquesta característica és que porto 4 operacions a sobre en 4 anys, totes al mateix genoll, tinc 21 anys i la meva professió estarà dedicada, d'una o altre manera, a l'esport i que en aquesta última operació m'han tocat els dos genolls.

Havent fet a propòsit aquest repàs fugàs a la meva història, us diré que dimecres (15 d'abril) vaig tenir visita amb el meu metge; m'havia demanat una RMN del genoll, de control i rutinària per aveure com s'estaven cohent les coses dins del meu genoll. El centre on em vaig fer la RMN i on per lògica vaig anar a recollir els resultats, resulta que te'ls dónen com tota la vida (les mil fotos impreses en suport de radiografia) i en un cd; així que ens vam passar una bona part de la visita mirant el book intern del meu genoll. Tenint un entès al costat totes les imatges es convertien en entenedores, però si us haig de dir quina va ser la sensació que vaig tenir al veure'l era s'allunyava molt poc d'un camp de mines. Vaig flipar amb la de forats que hi tinc entre els punts del menisc, els túnels del menisc i els túnels de l'últim creuat (i sort que els de les altres operacions ja s'han tancat!), per tant que quan vaig batejar el meu genoll com a "Gruyere" estava encertant el nom més del que em pensava.

Entre totes les fotos, és necessari i precís mencionar que el menisc està perfectíssim, i que pel que sembla el creuat està molt ben fixat.

Bé, un cop vista una part del meu interior vam passar a fer l'exploració clínica, a viure les sensacions de la RMN "en vivo y en directo". Les sensacions també van ser bones. Quan em busca el menisc i me'l troba em fa mal, però perquè és com si t'estiguéssis apretant un blau, és posar el dit a una llaga que hi serà sempre. Va fer-me les maniobres del LCA, encara amb cura perquè no pateixi la plàstia, però no el genoll no ballava i jo me'l notava molt fixe; sensació que em va confirmar el metge quan va dir un simple "duríssim".

Novetats notables: la crossa que em queda la deixo la setmana que ve, per un banda, per l'altre puc començar a agafar el cotxe. Si, si, això és notición, jaja això si... sempre hi ha un però a tots els inicis, el d'aquest cas és que sempre que l'agafi no superi els 5-7km de distància, és a dir com a molt lluny puc arribar a vilassar xD però tenint en compte que tret de la uni, la meva vida queda centralitzada entre masnou i teià puc dir que la meva vida social tornarà bastant a la normalitat, PER FI!

I ara, fins d'aquí 3 setmanes...!

miércoles, 1 de abril de 2009

Inicis de llibertat

Bueno, bueno, bueno... un dimecres més, cosa que significa fisioteràpia i sr Cuscó.

Per part de fisioteràpia molt rebé, doblego força i sense molèsties, algun que altre pacient està sorpès de la meva progressió, però mentre uns em feliciten, el Miguel Ángel procura que no pugi als núvols i que no em faci la valenta perquè encara haig d'anar amb compte amb tot el que faig. He començat a la màquina d'isquios, va per presió i ja d'entrada estic a 30...no sé quan equival en Kg, però per començar no està gens malament.

Pel que fa al metge... ja m'ha tret les benes i m'ha posat el tubular aquest que és com uns leggins, aviam és més còmode per posar i treure, les coses com siguin, i també sembla que estiguis menys ferit. La medicació també fora, tret de si algun dia plou, fa vent o aquestes coses que fan que canvii la presió en l'ambient i per un motiu que no sé explicar provoca que em faci mal el genoll (a mi i a la inmensitat de gent amb problemes a les articulacions).
També li he preguntat sobre les cicatrius, la possibilitat que fes "queloide" i totes aquestes coses. En principi la de la cama dreta ja no té espai per aixemplar-se, però la de l'esquerra... té tot el genoll per aixemplar-se, per tant m'ha receptat una cosa que es diu "mepiform", són una especie de tirites de silicona, que te les poses i la cicatriu no fa muntanya... no sé si evita que es faci ample o no, però mentre no es faci muntanya seré més que feliç!

Una altre cosa és que per fi començaré a sentir-me útil. Per casa em puc començar a moure amb una sola crossa i cap el cap de setmana o principis de la setmana que ve ja puc moure'm completament amb una sola crossa. D'aquí unes dues setmanes ja m'haurien de poder treure les crosses...oh si! Quan me les treguin les amagaré ben amagades darrere la porta per no treure-les més!