me gusta conducir

Bueno... som a dia 17 d'abril, cosa que significa que ja fa 6 setmanes i mitja que em van operar. No sóc cap prodigi, és a dir, estic anant al mateix ritme que marquen els protocols, al ritme que segueix la gran majoria de la gent. Però no deixo de ser un cas una mica especial; el que m'adjudica aquesta característica és que porto 4 operacions a sobre en 4 anys, totes al mateix genoll, tinc 21 anys i la meva professió estarà dedicada, d'una o altre manera, a l'esport i que en aquesta última operació m'han tocat els dos genolls.

Havent fet a propòsit aquest repàs fugàs a la meva història, us diré que dimecres (15 d'abril) vaig tenir visita amb el meu metge; m'havia demanat una RMN del genoll, de control i rutinària per aveure com s'estaven cohent les coses dins del meu genoll. El centre on em vaig fer la RMN i on per lògica vaig anar a recollir els resultats, resulta que te'ls dónen com tota la vida (les mil fotos impreses en suport de radiografia) i en un cd; així que ens vam passar una bona part de la visita mirant el book intern del meu genoll. Tenint un entès al costat totes les imatges es convertien en entenedores, però si us haig de dir quina va ser la sensació que vaig tenir al veure'l era s'allunyava molt poc d'un camp de mines. Vaig flipar amb la de forats que hi tinc entre els punts del menisc, els túnels del menisc i els túnels de l'últim creuat (i sort que els de les altres operacions ja s'han tancat!), per tant que quan vaig batejar el meu genoll com a "Gruyere" estava encertant el nom més del que em pensava.
Entre totes les fotos, és necessari i precís mencionar que el menisc està perfectíssim, i que pel que sembla el creuat està molt ben fixat.

Bé, un cop vista una part del meu interior vam passar a fer l'exploració clínica, a viure les sensacions de la RMN "en vivo y en directo". Les sensacions també van ser bones. Quan em busca el menisc i me'l troba em fa mal, però perquè és com si t'estiguéssis apretant un blau, és posar el dit a una llaga que hi serà sempre. Va fer-me les maniobres del LCA, encara amb cura perquè no pateixi la plàstia, però no el genoll no ballava i jo me'l notava molt fixe; sensació que em va confirmar el metge quan va dir un simple "duríssim".

Novetats notables: la crossa que em queda la deixo la setmana que ve, per un banda, per l'altre puc començar a agafar el cotxe. Si, si, això és notición, jaja això si... sempre hi ha un però a tots els inicis, el d'aquest cas és que sempre que l'agafi no superi els 5-7km de distància, és a dir com a molt lluny puc arribar a vilassar xD però tenint en compte que tret de la uni, la meva vida queda centralitzada entre masnou i teià puc dir que la meva vida social tornarà bastant a la normalitat, PER FI!

I ara, fins d'aquí 3 setmanes...!