I per fi... l'alta

12 de març 2010

crec que se'm farà difícil oblidar aquesta data... i és que del 28 de novembre del 2004 al 12 de març del 2010 hi van ni més ni menys que 1958 dies.

L'estiu em va servir per adonar-me que hi ha més vida, més món, més coses a part del bàsquet; i gràcies a això vaig decidir tancar-me al gimnàs i treballar tant com pugués per donar-li una genollera natural al meu genoll. Hores i hores de peses, de piscina i de portar-me bé van servir perquè al novembre, a la visita rutinària el Dr Cuscó estigués prou content amb la feina feta, tant per com havia quedat l'operació com per la rehabilitació que havia fet. Així que fins al cap de 5 mesos no vaig tornar a tenir visita.

Durant aquests 5 mesos no vaig deixar de portar-me de manera exemplar, sempre que deixem de banda alguns entrenaments, alguna classe de bàsquet a la uni i escapar-me per anar a còrrer de tant en tant. I això va servir perquè al març em donguéssin l'alta.

Se'm va dibuixar un somriure a la cara que reflexava moltes coses: indredulitat, felicitat, victòria, esperança... Vida. Tenia ganes boges d'esbombar-ho, de cridar-ho als 4 vents; però no ho vaig fer, l'experiència m'havia ensenyat a no fer-ho; perquè de vegades les coses desapareixen abans que les puguis disfrutar... i jo volia disfrutar durant molt temps de les paraules que m'acabaven de dir.

Després de 6 anys de treball dur i diari, en un dia com aquell qualsevol hagués anat a jugar a bàsquet, i és que en realitat és el que havia perseguit, però, irònicament, el dia que em van donar l'alta no vaig tocar ni una pilota de bàsquet, ni tant sols vaig trepijtar una pista; tot el contrari. Vaig trucar a la ruchi, l'altre entrenadora del sots21 femení del Teià (equip que entrenava per 2n any consecutiu), dient que m'havien donat l'alta i que volia anar de concert, que no m'esperés... els meus exmonitors de l'esplai celebraven els 10anys de Típica Reacció; per mi també va ser una petita gran festa.

Pel meu aniversari encara faltaven 5 dies... però el millor regal, ja me l'havien fet. Aquell dia vaig decidir que si mai tornava a vestir una samarreta de bàsquet el meu dorsal seria el 21, l'edat en què m'havien donat l'alta.

Tot rutlla

Fa 2 mesos que no escric, i com dic sempre "no news, good news".

Entre examens, petards i coma-ruga no he tingut pas gaire temps d'escriure, però el genoll funciona a la perfecció. Porto un mes de colònies, i entre caiacs, cordes, windsurfs, veles, voleis i històries no m'he fet ni m'ha fet pas mal, me'l noto segur i la por poc a poc va desapareixent; tot i així.. la força sense peses no apareix per art de màgia i el musculito segueix bastant ridícul, serà qüestió de posar-s'hi quan tingui més temps, però de moment que me quiten lo bailao.

A seguir amb el ritme d'aquest estiu, que el ritme és alt i bo!

Seguim avançant

Fa dies que no escric, però és que també fa dies que no hi ha novetats destacables. A la última visita al metge, aquest em va demanar la 2a ressonància, la del cap de 3 mesos (si, ja fa tres mesos; tot i que a mi em sembla molt més llunyà). Teòricament tot ha de seguir igual de bé... jo no em noto molèsties, me'l noto súper segur i gràcies a això estic començant a perdre una mica la por... una mica només, però ja és molt.

Ja fa dies que em deixen nedar crawl i esquena, però no ho he fet =S. L'horari de la uni és fatal, i a més a més, ara s'apropa època d'examens i el temps no em sobra, aviam si després d'aquesta setmana que acabem l'esplai, em puc escapar algún dia a la piscina, ni que sigui 20minutets de llargs. També tinc permís per caminar sobre sorra dura, i tampoc ho he fet... però bueno, he començat a caminar de puntetes i talons sobre les colxonetes de rehabilitació, que ja és més que res.

Tinc ganes que acabi de passar ja... però haig de procurar no voler anar massa ràpid, que és el que més costa quan les coses van tan rodades.

Com una seda...

Doncs si, el genoll (parlo en singular perquè l'esquerra podriem donar-lo com a superat ja) va com una seda.

Avui tenia l'al·lèrgia al pol·len a flor de pell (si, aquells que no sapiguéssiu que li tinc al·lèrgia, ja ho sabeu) i a rehabilitació no m'han apretat gaire. Així que no he augmentat pes ni tampoc he fet preguntes al Miguel Ángel sobre què podia fer i deixar de fer.

També tenia visita, així que totes les preguntes han sortit amb el doctor. M'ha mirat el creuat i sembla que està molt i molt dur (cosa bona); doblego molt i sense forçar cosa que segons ell "és sorprenent la facilitat amb la que has recuperat la movilitat" (cosa bona també). M'ha donat permís oficialment per conduir tant com vulgui; també m'ha confirmat que puc nedar "crawl" i esquena i m'ha recomenat caminar per la sorra dura/compacta; és a dir, on trenquen les onades o bé al costat del carril bici.

Ara toca fer la 2a ressonància, i visita a principis de juny.

1ª dossis esportiva...

Fa ja 8 setmanes que em van operar; no tinc problemes ni de flexió ni d'extensió, tampoc de dolor ni inflamacions i progresso molt adecuadament. Cert que podria tenir una mica més de força a les cames, però a mi em costa molt muscular, així que poc a poc i sense pressa!

Avui a rehabilitació li he preguntat al fisio si em faria fer bici algun dia o algo, i m'ha dit que no la necessito, que tinc el moviment molt bé i que si la vull fer la puc fer, però no és necessari. Ja quan marxava se m'ha acudit preguntar-li si podia fer alguna cosa de natació i tal, així amb la calma. La resposta ha estat afirmativa, puc començar a nedar. Això si, com sempre, poc a poc, sense que em faci molt i no molta distància; crawl i esquena, ja que els altres són força dolents pel genoll.

Doncs poc a poc ja tornem a fer esport, per tant modificaré el meu horari per introduiri almenys dos dies de natació i rescataré el banyador i el casquet de bany que fa cosa d'un any que estan colgats pel calaix. =)

Primeres dossis d'esport...

Doncs si... passet a passet, anem fent i amb la tonteria ja fa 8 setmanes que em van operar. A hores d'ara ja he abandonat les crosses, camino sense cap tipus de problema, no em fa mal, no se m'infla, no se'm cansa, tinc el 100% de l'extenció i el 95% de la flexió, és a dir: perfecte!

Avui li he preguntat el fisio si em posava a la bicicleta o què, i m'ha dit que si em feia il·lusió m'hi posés, però com que el rang de moviment el tinc perfecte no cal que m'hi posi si no vull. Després també li he preguntat si podia començar a fer algo de piscina i tal, i m'ha respòs que si no em fa mal i no em molesta que si, que si que puc comença, però que com sempre sigui progressiu i suau, sense presses i poc a poc!

Així que aprofitaré aquest pont per fer-me un nou horari i començar a posar-me a l'aigua! Comencem a fer esport altre cop... ^^

La cicatriu evoluciona força bé, tinc un parell de ferides i no m'hi puc posar el mepiform, però tot i així no està quedant tant lletja com l'altre, almenys de moment... creuem els dits perquè sigui així :)

me gusta conducir

Bueno... som a dia 17 d'abril, cosa que significa que ja fa 6 setmanes i mitja que em van operar. No sóc cap prodigi, és a dir, estic anant al mateix ritme que marquen els protocols, al ritme que segueix la gran majoria de la gent. Però no deixo de ser un cas una mica especial; el que m'adjudica aquesta característica és que porto 4 operacions a sobre en 4 anys, totes al mateix genoll, tinc 21 anys i la meva professió estarà dedicada, d'una o altre manera, a l'esport i que en aquesta última operació m'han tocat els dos genolls.

Havent fet a propòsit aquest repàs fugàs a la meva història, us diré que dimecres (15 d'abril) vaig tenir visita amb el meu metge; m'havia demanat una RMN del genoll, de control i rutinària per aveure com s'estaven cohent les coses dins del meu genoll. El centre on em vaig fer la RMN i on per lògica vaig anar a recollir els resultats, resulta que te'ls dónen com tota la vida (les mil fotos impreses en suport de radiografia) i en un cd; així que ens vam passar una bona part de la visita mirant el book intern del meu genoll. Tenint un entès al costat totes les imatges es convertien en entenedores, però si us haig de dir quina va ser la sensació que vaig tenir al veure'l era s'allunyava molt poc d'un camp de mines. Vaig flipar amb la de forats que hi tinc entre els punts del menisc, els túnels del menisc i els túnels de l'últim creuat (i sort que els de les altres operacions ja s'han tancat!), per tant que quan vaig batejar el meu genoll com a "Gruyere" estava encertant el nom més del que em pensava.
Entre totes les fotos, és necessari i precís mencionar que el menisc està perfectíssim, i que pel que sembla el creuat està molt ben fixat.

Bé, un cop vista una part del meu interior vam passar a fer l'exploració clínica, a viure les sensacions de la RMN "en vivo y en directo". Les sensacions també van ser bones. Quan em busca el menisc i me'l troba em fa mal, però perquè és com si t'estiguéssis apretant un blau, és posar el dit a una llaga que hi serà sempre. Va fer-me les maniobres del LCA, encara amb cura perquè no pateixi la plàstia, però no el genoll no ballava i jo me'l notava molt fixe; sensació que em va confirmar el metge quan va dir un simple "duríssim".

Novetats notables: la crossa que em queda la deixo la setmana que ve, per un banda, per l'altre puc començar a agafar el cotxe. Si, si, això és notición, jaja això si... sempre hi ha un però a tots els inicis, el d'aquest cas és que sempre que l'agafi no superi els 5-7km de distància, és a dir com a molt lluny puc arribar a vilassar xD però tenint en compte que tret de la uni, la meva vida queda centralitzada entre masnou i teià puc dir que la meva vida social tornarà bastant a la normalitat, PER FI!

I ara, fins d'aquí 3 setmanes...!